Joan
García Oliver es uno de los personajes que tiene dedicada una placa en
la Rambla del Poblenou. Si bien nació en Reus estuvo viviendo durante
unos años en la calle Espronceda y perteneció al Comité de Defensa
Confederal (CNT) del barrio.
Sin duda es una figura clave dentro del anarquismo, formando
parte del grupo "Los Solidarios" o del grupo "Nosotros" junto a Durruti,
Ascaso, Jover, Ortiz y otros; que primero nacieron para enfrentarse al
pistolerismo de la patronal y luego como grupo de afinidad ideológica
contra el reformismo treintista que llegó a tener un peso importante
dentro de la CNT. Fue el que definió el término de "gimnasia
revolucionaria", término que servía para referirse a la práctica de
"putschs" revolucionarios, a la espera de la gran revolución que según
ellos se acercaba. Fue uno de los protagonistas en la calle de los
combates confederales que determinaron la derrota del ejército sublevado
en el golpe de Estado fascista de Franco, Mola y Cía. Fue también uno
de los pocos lideres cenetistas que apostaban " a ir por el todo", lo
que hubiese significado una revolución libertaria a fondo, propuesta que
fue derrotada en el Pleno de locales y comarcales de la CNT del 23 de
julio de 1936 y que llevó a la organización a integrar un frente
antifascista amplio. Como puede verse en su autobiografía "El eco de los
pasos", Garcia Oliver también es una muestra de las contradiciones del
movimiento libertario y de la impotencia a la hora de poner en práctica
la utopía. Así al poco tiempo de defender esa postura radical de ir "a
por todas" pasaba a formar parte del gobierno central de Largo
Caballero, como ministro de Justicia. Es más en los "hechos de Mayo"
llamó a un cese al fuego y al desarme de las bases obreras confederales y
del Poum, lo que fue entendido como una flagrante traición a la
Revolución del 36 y que facilitó la dura represión estalinista sobre
libertarios y comunistas revolucionarios.
Garcia oliver poseía una palabra fácil e impactante lo que le
dotaba de una oratoria convincente, como se puede apreciar en este
discurso durante el aniversario de la muerte de Durruti.
Joan García Oliver (Reus, Baix Camp, 1901 -
Guadalajara Mèxic, 1980) fou un dirigent anarcosindicalista català.
Comença a treballar en una fàbrica de paper als 8 anys. El 1919 es
traslladà a Barcelona on treballà de cambrer i s'afilià primer a la
Societat de Cambrers La Aliança, adherida a la
UGT, però més tard
participà en la constitució del Sindicat de la Indústria Hostalera,
Restaurants, Cafès i Annexes que s’integrà a la
CNT.
Participà en la formació del grup d'acció Los Solidarios (1922), que va atemptar contra el cardenal Juan Soldevila y Romero a Saragossa i contra
el secretari general dels Sindicats Lliures Joan Laguía Lliteras a
Manresa el 1923.
El 1924 fou detingut a Manresa i empresonat a Burgos
i el 1926 a Pamplona. Fou alliberat en proclamar-se la Segona República
Espanyola i tornà a Barcelona. Hom afirma que fou qui ideà la bandera
roja i negra de la
CNT, que
s'exhibí per primer cop el primer de maig de 1931. Va ser secretari de
la FAI i assistí al
tercer congrés confederal de la CNT a Madrid del 10 al 16 de juny de
1931.
Barcelona, 1936:
Les columnes confederals es dirigueixen cap Aragó, García Oliver i
d'altres anarquistes com Ricardo Sanz, Gregorio Jover o Garcia
Vivancos
|
El 1932 participà en la
insurrecció anarquista de
l'Alt Llobregat i tornà a ser empresonat. Impulsà la formació del
Comitè
Nacional Revolucionari (que tingué la seu a Badalona) i dirigí la
insurrecció de gener de 1933, que el portà de nou a la presó. Fou
alliberat després del triomf electoral de les esquerres del febrer de
1936. Participà en el IV Congrés de la CNT a Saragossa el maig de 1936,
i preveient l'aixecament militar, formà part del grup que cercà el
proveïment d'armes. El juliol de 1936 impulsà la formació del
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i organitzà una
columna de milicians anarquistes que marxà al front d'Aragó. Com a
representant de la CNT-FAI fou ministre de Justícia en el govern de
Largo Caballero (4 de novembre 1936 – 19 de maig 1937).
Inicià l'organització de les Escoles Populars de
Guerra i posà en funcionament uns camps de treballs per als
detinguts polítics. Durant els fets de maig de 1937 exhortà als
cenetistes de Barcelona que deixessin la lluita que havia esclatat en
els carrers de Barcelona, cosa que més tard li fou fortament criticada.
Exiliat l'any 1939 s'instal·là a Suècia, Veneçuela i Mèxic. Va escriure
un llibre amb les seves memòries, El eco de los pasos.
Joan GarcíaOliver,
lider anarquista català. Acte públic 1936
|
-
El eco de los pasos
Juan García Oliver "la baraja sin fin"
Joan Garcia Oliver i Lluís Companys a l'homenatge a Durruti 
![[412px-Ascasodurrutijover.png]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjndESsI-pe2SjwLb-XEilcjnH4Yf1L87sAjbwpjXyQzknsubXGK5d_db_K5Ut7-nKA5D2PkXZ2Jqip0J1Cun3HfUHnJZImQXsGhBWz_4Rv_9sePraNOCXyfyw1pNolW4QzKcLx5UmdRBiD/s400/412px-Ascasodurrutijover.png)
" Los Solidarios" Durruti, Ascaso y Oliver 
Los ministros Jaume Aiguadé i Miró, sin cartera (ERC), Federica Montseny, Sanidad (CNT), Juan García Oliver, Justicia (CNT) y Anastasio de Gracia, Trabajo (PSOE), octubre de 1936 * 
Joan Garcia Oliver i altres companys anarquistes celebren l'èxit de la CNT-FAI en l'esclafament del cop d'Estat feixista del 17, 18 i 19 de juliol de 1936
No hay comentarios:
Publicar un comentario